BAN
(En algun lloc, en algun moment) -Mira, hem pensat que per ser aquesta la primera reunió amb la família del nen, fora millor que no hi fossis.
-El fet de ser la primera reunió no és pas una raó que justifiqui que jo hi sigui o no hi sigui.
-Ja, però hem pensat que per ser la primera, de reunió, no hi estiguis. Estaran el psicopedagog, la tutora del grup classe a la qual pertany el nen, un altre i jo.
-Bé suposo que del que es tracte és d'acatar. Si no hi ha raó que se'm mostri suposo que allò que he de mostrar és submissió. Veig que allò del que es tracte és d'acatar.
-Sí, d'acord.
(Jo marxo amb el corresponen cabreig que la tristor no fa altra que considerar, ja que el cabreig va per dins i d'allí no surt sinó en una vaga expressió de tristor i cert, no massa pesat però, desànim).
-El fet de ser la primera reunió no és pas una raó que justifiqui que jo hi sigui o no hi sigui.
-Ja, però hem pensat que per ser la primera, de reunió, no hi estiguis. Estaran el psicopedagog, la tutora del grup classe a la qual pertany el nen, un altre i jo.
-Bé suposo que del que es tracte és d'acatar. Si no hi ha raó que se'm mostri suposo que allò que he de mostrar és submissió. Veig que allò del que es tracte és d'acatar.
-Sí, d'acord.
(Jo marxo amb el corresponen cabreig que la tristor no fa altra que considerar, ja que el cabreig va per dins i d'allí no surt sinó en una vaga expressió de tristor i cert, no massa pesat però, desànim).
CONTRA-BAN
Pertanyo, dins del meu treball a l'escola, a una comissió de convivència (de tal manera n'hi diem al centre i així consta). Durant un bon grapat de reunions del curs passat tractem els successius incidents d'un nen que té serioses, i jo diria que extremament serioses, dificultats amb la seva personalitat; personalitat necessàriament en formació, malgrat tots els entrebancs: és un nen que inicia la primària.
De tot el tractat en el curs passat en aquesta comissió, dirigida a oferir el millor ajut pedagògic possible a aquest infant i a altres, m'he anat formant una idea molt vaga i hipotètica d'aquest alumne i les seves severes contrarietats i conflictes manifestos. Per ser nouvingut, aquest alumne, durant el present curs també assistirà a l'aula d'acollida. Sóc per tant, junt amb la tutora del grup classe de referència, cotutor d'ell.
Tenim per ara que: pertanyo a la comissió de convivència que tracta d'ajudar l'aprenentatge (dintre de les mancances i limitacions existents) en casos de serioses dificultats a alumnes molt necessitats; tinc la meva pròpia idea, igual que els meus companys de comissió tenen la seva, d'aquest infant; sóc tutor, en part, d'aquest nen, la qual cosa vol dir que el tindré algunes sessions programades, cada setmana durant tot el curs. Formo part també, actualment, de l'equip de mestres que l'atendrà, cadascú a la seva aula o segons la seva especialitat durant el present curs; he tingut ja un parell o tres sessions d'aprenentatge amb aquest alumne que m'han donat una idea molt gràfica i, per tant, didàctica que abasta el nen, els seus familiars, els companys que van fer una molt bona tasca amb ell el curs passat i els companys que l'atendran durant el present curs. Crec que tinc una bona imatge, comunicable, de conjunt de la urgència i gravetat de l'assumpte per oferir a la família del nen.
Tinc, per altra banda, certa formació en una branca de la psicologia a base de cinc cursos, realitzats a la meva localitat, de reunions un cop per setmana amb professionals de la medicina, la psicologia i la psiquiatria; i també tres cursos en una associació catalana amb seu a Barcelona, la formació que ofereix la qual actualment -i no pas quan jo hi assistia- és màster per la Universitat de Girona. Això no vol dir que jo apliqui directament aquests coneixements: soc mestre i no tinc ni la formació suficient (ni la bogeria injustificable de barrejar aquestes coses) per ser psicòleg; però sí que crec que aquesta formació complementària em situa en un punt de vista molt interessant pel meu treball.
És per tot això que em vaig oferir voluntari per estar a la reunió, important per ser precisament la primera del curs d'aquestes característiques. Els començaments són, presumiblement, els millors moments per encaminar una situació complicada.
Què és en aquesta situació allò més raonable? Primer: segurament que tindrien raons perquè jo no hi fos, o potser no, i aquest seria el pol més oposat a la raó: un cert grau d'irracionalitat (de la que tots, per cert en tenim un cert grau); la que em van donar, però, no n'era, de raó. Segon: allò més raonable hagués estat alguna cosa així com:
-Què tens pensat dir a la reunió? Ja que no hem tingut temps de parlar-ne abans, fora convenient que ho sapiguem abans de tenir-la. És, com tots sabem, molt important estar complementats en aquestes qüestions.
Llavors sí, es pot matisar o modificar; es pot acceptar o es pot rebutjar aquest punt o aquest altre; i, clar, fins i tot la meva assistència a la reunió és pot qüestionar i no veure-hi la conveniència d'assistir-hi, perquè s'ha fet prou visible la raó, que mostra, de la seva baralla, tots els pals i cadascuna de les seves cartes en joc.
No és que jo portés, a la reunió, el gra i els demés la palla; o jo més gra que palla o gra els altres, no!!. Tots, portem un percentatge variable de palla i gra (o, contràriament, estem ben fotuts), és en la complementarietat de l'equip que es pot confeccionar l'ordidura del sedàs que destria el millor gra resultant i possible i rebutja en bona mesura la palla.
De tot el tractat en el curs passat en aquesta comissió, dirigida a oferir el millor ajut pedagògic possible a aquest infant i a altres, m'he anat formant una idea molt vaga i hipotètica d'aquest alumne i les seves severes contrarietats i conflictes manifestos. Per ser nouvingut, aquest alumne, durant el present curs també assistirà a l'aula d'acollida. Sóc per tant, junt amb la tutora del grup classe de referència, cotutor d'ell.
Tenim per ara que: pertanyo a la comissió de convivència que tracta d'ajudar l'aprenentatge (dintre de les mancances i limitacions existents) en casos de serioses dificultats a alumnes molt necessitats; tinc la meva pròpia idea, igual que els meus companys de comissió tenen la seva, d'aquest infant; sóc tutor, en part, d'aquest nen, la qual cosa vol dir que el tindré algunes sessions programades, cada setmana durant tot el curs. Formo part també, actualment, de l'equip de mestres que l'atendrà, cadascú a la seva aula o segons la seva especialitat durant el present curs; he tingut ja un parell o tres sessions d'aprenentatge amb aquest alumne que m'han donat una idea molt gràfica i, per tant, didàctica que abasta el nen, els seus familiars, els companys que van fer una molt bona tasca amb ell el curs passat i els companys que l'atendran durant el present curs. Crec que tinc una bona imatge, comunicable, de conjunt de la urgència i gravetat de l'assumpte per oferir a la família del nen.
Tinc, per altra banda, certa formació en una branca de la psicologia a base de cinc cursos, realitzats a la meva localitat, de reunions un cop per setmana amb professionals de la medicina, la psicologia i la psiquiatria; i també tres cursos en una associació catalana amb seu a Barcelona, la formació que ofereix la qual actualment -i no pas quan jo hi assistia- és màster per la Universitat de Girona. Això no vol dir que jo apliqui directament aquests coneixements: soc mestre i no tinc ni la formació suficient (ni la bogeria injustificable de barrejar aquestes coses) per ser psicòleg; però sí que crec que aquesta formació complementària em situa en un punt de vista molt interessant pel meu treball.
És per tot això que em vaig oferir voluntari per estar a la reunió, important per ser precisament la primera del curs d'aquestes característiques. Els començaments són, presumiblement, els millors moments per encaminar una situació complicada.
Què és en aquesta situació allò més raonable? Primer: segurament que tindrien raons perquè jo no hi fos, o potser no, i aquest seria el pol més oposat a la raó: un cert grau d'irracionalitat (de la que tots, per cert en tenim un cert grau); la que em van donar, però, no n'era, de raó. Segon: allò més raonable hagués estat alguna cosa així com:
-Què tens pensat dir a la reunió? Ja que no hem tingut temps de parlar-ne abans, fora convenient que ho sapiguem abans de tenir-la. És, com tots sabem, molt important estar complementats en aquestes qüestions.
Llavors sí, es pot matisar o modificar; es pot acceptar o es pot rebutjar aquest punt o aquest altre; i, clar, fins i tot la meva assistència a la reunió és pot qüestionar i no veure-hi la conveniència d'assistir-hi, perquè s'ha fet prou visible la raó, que mostra, de la seva baralla, tots els pals i cadascuna de les seves cartes en joc.
No és que jo portés, a la reunió, el gra i els demés la palla; o jo més gra que palla o gra els altres, no!!. Tots, portem un percentatge variable de palla i gra (o, contràriament, estem ben fotuts), és en la complementarietat de l'equip que es pot confeccionar l'ordidura del sedàs que destria el millor gra resultant i possible i rebutja en bona mesura la palla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada