FAIG SABER QUE... QUATRE

BAN

(Sense anar més lluny, i en un cert temps, jo mateix per dins, sense dir res a ningú)
("Bé vaja, aquesta companya, s'haurà passat més de trenta anys fen i dient el mateix. I, sovint, quan es dirigeix als seus alumnes, en això que no sé perquè ni diu tutoria, els injecta "moralina" en vena mental. Actes ben distints, aquests d'adoctrinar i tutelar. Res a veure pensar en lloc d'un altre amb tractar el terreny d'un altre per afavorir l'aprenentatge, ell, del seu propi cultiu. Haurà de ser meva la seva pròpia collita? O seva, la meva? Farà que sigui pròpia d'ell la collita amb eines del perquè sí o del perquè no doctrinal; encare que, posem per cas, el contingut de la tal doctrina estigui vestit amb llargs plecs de vestimentes democràtics? ¿No és doctrinari tot allò que pretén o aconsegueix passar intactes els resultats finals, els preparats ja fets i amanits; no atorgant alhora cap atenció al fet que un és el seu propi procés: no preparis res, no procedeixis a res, no amaneixis res perquè tot ja és, o bé com sempre o bé t'ho donaran fet nouet de trinca, no busquis més novetats; tu de l'única cosa que t'has de cuidar és de fer per tenir, o bé productes o bé experiències i prou; desplegar, oferir, donar, vessar, que és allò en què tot proces també consisteix, això ja ho faran els altres per tu, en lloc teu; tu rendeix, produeix i calla).

CONTRA-BAN

No obstant, la companya al·ludida en el Ban és escoltada pels seu alumnes, reconeguda com a bona mestra, diuen ells mateixos; els agafa, a ells, interès pel medi, especialment pel medi social, i els fa exercir el valor, incalculable, del respecte; i reben, oportunament, una de les màximes expressions d'amor: els límits. Al·lucinen i queden positivament embadalits amb la seva senyoreta de la que tantes coses aprenen.

Així que la raó que en al final del BAN se la veu enlairar sobre sí mateixa, va haver de rebre el correctiu per recobrar el seny i gaudir del plaer de veure's força lliure de les modes d'un moment o d'un altre, i adonar-se'n que el món no acaba precisament amb elles; que malgrat la ideologia del mercat, no tot comença i acaba amb la moda.

Tot i que, malgrat el correctiu, ni vol -la raó de cada dia- ni pot menysprear les seves revolades crítiques que tenen l'afany, assolit o no, de discernir el més valuós d'allò que no ho és tant; o, fins i tot, gens, malgrat les al·lucinants campanyes publicitàries.