FAIG SABER QUE... CINC

BAN

Aquest Ban està escrit sobre la cel·lulosa de les bones intencions. No obstant les seves bones intencions, conté, però, un cert "ordeno i mano" absent de sentit; si més no, presumiblement, per algunes persones; potser bastants.

Per la resta, és molt provable que al revers del full del Ban es puguin escriure, amb significació i lletra pròpia -manuscrita- un relat viu en termes no ja de solament bones intencions sinó que a més a més de bons resultats.

Però tots aquest bans i contra-bans d'aquest blog hauran d'estar escrits amb la raó petita; amb la més petita de totes les possibles raons; que és la raó particular, que per a ser, jo, extremament concret diré que es tracte de la meva raó. Tot i que per ser precisament una raó, si veritablement ho és, ha de ser familiar i reconeguda per molts.

Així diuen algunes del les proposicions -que donen la tònica de tot el Ban a considerar i que no cal transcriure- sota el rètol de ALIMENTAR LA NOSTRA AUTOESTIMA, que és part, el tal epígraf, d'un cert curset, fa temps tingut.

1. Adonar-te que tens dret a no ser perfecte.
2. Viure la vida segons les teves conviccions i els teus sentiments, i no segons les expectatives dels altres.
3. Tenir seguretat per defensar el teu propi criteri quan hi ha opinions adverses.
4. Etc., etc.

CONTRA-BAN

Vet aquí allò a què es poden comparar aquestes oracions:

En les tres es poden establir dues parts ben diferenciades: A) Tens dret a no ser perfecte, B) Adone-te'n; A) Viu la vida segons les teves conviccions i sentiments, B) No segons les expectatives dels altres; A) Hi ha opinions adverses, B) Malgrat tot, tingues seguretat; A)Etc, B) Etc.

Per no poques persones, són comparables aquestes oracions compostes, a aquella experiència, per tots tinguda en algun moment o altre, en què un es troba davant una taula, taulell o -altres temps- taquilla d'algun establiment de l'administració pública. Un porta els papers degudament emplenats al taulell A i, després d'un temps de llarga cua; cara a cara amb el funcionari pertinent, aquest ens diu que l'entrega dels documents és a la taula B. A la taula B, no hi ha, en aquell moment i successius, ningú.

Busquem una imatge molt més bucòlica. Imaginem-nos perduts en un bosc. De sobte trobem un cartell orientatiu. És el cartell A que té forma, clar, de fletxa i que ens dirigeix vers B. Un cop arribats a B, la fletxa de B ens retorna cap a A; tot i que nosaltres percebem, entre boires que poden arribar a ser molt espesses, que la solució a la nostra desorientació està a prop de B; però un abisme molt pregon ens en separa. Tenim molta por -que aquest pot ser el nom de l'abisme: POR-i no saltem; de fet pots caure al buit.

Completem les comparacions (que no sempre són odioses). Abusant de la nostra imaginació veiem-nos llegint qualsevol de les oracions compostes 1, 2, 3, i etc. en el fons d'aquell penya segat.

La qüestió DE CAP MANERA RETÒRICA és, per tant, com saltar amb certes garanties o com sortir del fons del penya-segat, per a anar pels rellues i les valls de l'autoestima?