JUSTIFICACIÓ DEL BLOG, O DE LA GOTA QUE HA FET VESSAR EL BAS

Posem que diverses circumstàncies de la vida quotidiana consisteixen en ser com una mena de bans que més enllà de l'ordeno i mano, i per tant de la seva obligatorietat sota pena d'alguna mena d'exclusió social en no portar a terme allò manat, el que trobem és un ramat de falses justificacions mancades de sentit, els motius reals de les quals pugnen, sempre a l'ombra, contra el que és raonable. Pugnen, i si vencen obtenen la victòria entre una petita o gran majoria, malgrat la corona d'absurds, o bé de pobresa mental, que poden desencadenar, els tals bans d'efecte, i desafecte, quotidià o molt freqüent.

Procuraré, segons m'he trobat o em vagi trobant amb aquesta mena de contrasentits, exposar-los en aquest blog, junt amb el contra-ban que procurarà distingir entre el que sembla raonable (és a dir assistit per la raó) i allò que s'ha pretès escolar com a tal, és a dir com a raonable, no sent-ho.


Senyalo com a significatiu no haver escrit raó amb majúscules. Les circumstàncies a què em refereixo i que se'ns imposen són quotidianes i, clar, concretes; la raó per aquestes qüestions em sembla que ha de ser la senzilla raó que fa de sedàs en destriar el gra de la palla. L'altra, de Raó, temps fa que va caure, primer de la gràcia i desprès de la glòria. És, aquesta de cada dia, una raó humil i mancada de poder, per la senzilla raó -fem-ne ús, ja- que estimem més la lluentor i tovor de la palla que la consistència del gra, tot i ser, aquest, llavor de possibilitats o nutrient de realitats.

Però provem a veure que passa.
Imaginem un renovat -i a més a més en vies de generalització- gust pel gra. He dit, tan sols, imaginem. Alguna fase de les crisis són terreny adobat per la tan temuda facultat (si no agrada la paraula facultat poseu-hi capacitat). Temuda potser per alguns, si cadascú s'atrevís amb el conreu de la seva pròpia imaginació obrint les tanques que la impedeixen -cosa que pot arribar a ser molt costosa. Descentralitzant-la, d'aquesta manera, dels àmbits consagrats on els benpensants i els respectius oficiants la reconeixen com estant en el seu terreny propi: en l'art i l'espectacle, en la ciència i altres sabers, en les empreses i iniciatives de caire econòmic, en la publicitat...

LARS DANIELSSON

dilluns, 5 d’octubre del 2009

FAIG SABER QUE... CINC

BAN

Aquest Ban està escrit sobre la cel·lulosa de les bones intencions. No obstant les seves bones intencions, conté, però, un cert "ordeno i mano" absent de sentit; si més no, presumiblement, per algunes persones; potser bastants.

Per la resta, és molt provable que al revers del full del Ban es puguin escriure, amb significació i lletra pròpia -manuscrita- un relat viu en termes no ja de solament bones intencions sinó que a més a més de bons resultats.

Però tots aquest bans i contra-bans d'aquest blog hauran d'estar escrits amb la raó petita; amb la més petita de totes les possibles raons; que és la raó particular, que per a ser, jo, extremament concret diré que es tracte de la meva raó. Tot i que per ser precisament una raó, si veritablement ho és, ha de ser familiar i reconeguda per molts.

Així diuen algunes del les proposicions -que donen la tònica de tot el Ban a considerar i que no cal transcriure- sota el rètol de ALIMENTAR LA NOSTRA AUTOESTIMA, que és part, el tal epígraf, d'un cert curset, fa temps tingut.

  1. Adonar-te que tens dret a no ser perfecte.
  2. Viure la vida segons les teves conviccions i els teus sentiments, i no segons les expectatives dels altres.
  3. Tenir seguretat per defensar el teu propi criteri quan hi ha opinions adverses.
  4. Etc., etc.
CONTRA-BAN

Vet aquí allò a què es poden comparar aquestes oracions:

En les tres es poden establir dues parts ben diferenciades: A) Tens dret a no ser perfecte, B) Adone-te'n; A) Viu la vida segons les teves conviccions i sentiments, B) No segons les expectatives dels altres; A) Hi ha opinions adverses, B) Malgrat tot, tingues seguretat; A)Etc, B) Etc.

Per no poques persones, són comparables aquestes oracions compostes, a aquella experiència, per tots tinguda en algun moment o altre, en què un es troba davant una taula, taulell o -altres temps- taquilla d'algun establiment de l'administració pública. Un porta els papers degudament emplenats al taulell A i, després d'un temps de llarga cua; cara a cara amb el funcionari pertinent, aquest ens diu que l'entrega dels documents és a la taula B. A la taula B, no hi ha, en aquell moment i successius, ningú.

Busquem una imatge molt més bucòlica. Imaginem-nos perduts en un bosc. De sobte trobem un cartell orientatiu. És el cartell A que té forma, clar, de fletxa i que ens dirigeix vers B. Un cop arribats a B, la fletxa de B ens retorna cap a A; tot i que nosaltres percebem, entre boires que poden arribar a ser molt espesses, que la solució a la nostra desorientació està a prop de B; però un abisme molt pregon ens en separa. Tenim molta por -que aquest pot ser el nom de l'abisme: POR-i no saltem; de fet pots caure al buit.

Completem les comparacions (que no sempre són odioses). Abusant de la nostra imaginació veiem-nos llegint qualsevol de les oracions compostes 1, 2, 3, i etc. en el fons d'aquell penya segat.

La qüestió DE CAP MANERA RETÒRICA és, per tant, com saltar amb certes garanties o com sortir del fons del penya-segat, per a anar pels rellues i les valls de l'autoestima?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada