FAIG SABER QUE... DOS

BAN

(Alguns cursos passats, en algun altra lloc, en algun altre moment). Comença el curs següent i se'm diu que no continuaré amb la coordinació del cicle ja que és millor que posi en practica el projecte. No obstant el fet va ser, en aquell curs i successius, que l'aplicació d'aquell esbós de projecte, que va néixer d'una situació real i concreta, i amb possibilitats d'èxit (sempre relatiu, clar) mai va ser reclamada malgrat haver-hi situacions que, crec, la requerien. Va ser utilitzat aquell granet de possibilitats com a excusa per fotrem fora de la funció de coordinador.

CONTRA-BAN

-És insuportable, uns quants alumnes de la meva classe s'han agredit al pati en un moment en què jo no hi era. Les classes es fan molt difícils de portar, gairebé impracticables. Ja no sé que fer.
-Si et sembla bé, el que jo puc fer és reunir els alumnes que creen malestar i possibilitar que parlin. Com hi ha dos grups d'alumnes implicats, faré dues reunions; que cada part expressi la seva versió dels fets. Jo em limitaré a moderar i a intentar destacar les incongruències que en l'expressió vagin sortint. Un cop fetes les dues reunions en faré una tercera amb les parts enfrontades, amb la finalitat que s'expressin i s'escoltin; que la confrontació sigui en tot cas, verbal i moderada per mi. Jo continuaré moderant, la finalitat és que cadascú consideri i accepti la part que ha posat originalment en la situació per fer-la conflictiva. Dedicaré les estones del pati per això.

Les reunions amb aquests alumnes de 6è van resultar ser molt positives. Va ser la tutora del grup classe que passats uns dies em va dir que el grau de tensió a la classe va baixar considerablement, que la cosa anava millor. Per la meva part, en el desenvolupament de les tres reunions vaig observar que els alumnes anaven considerant els fets reconeixent, per ells mateixos, els seus errors i algunes possibilitats per encarar les situacions conflictives d'altra manera.

Animat per aquests fets elaboro l'esbós mínim d'un projecte per posar en pràctica i a prova en situacions similars a les que el van originar. Al final del curs és acceptat. Comença el curs següent i se'm diu que no continuaré amb la coordinació del cicle ja que és millor que posi en practica el projecte. No obstant el fet va ser, en aquell curs i successius, que l'aplicació d'aquella idea que va néixer d'una situació real i concreta, i amb possibilitats d'èxit (sempre relatiu, clar) mai va ser reclamada malgrat haver-hi situacions que la requerien. Va ser utilitzat, per tant, aquell granet de possibilitats per fotem fora de la funció de coordinador.

He de matissar: en alguna situació similar a l'esmentada i a nivell, novament, de companys, junt amb la tutora corresponent vam intervenir en una altra reunió amb alumnes, per reconduir algunes dificultats destacables. La cosa, de nou, va anar bé, segons em va dir la companya mesos després, afegint que "com és que es buscaven sortides per les situacions conflictives entre alumnes si ja hi havia la proposta teva per desenvolupar i que ella havia notat que podia donar bons resultats?"

Vet aquí la raó laboriosa, la que s'estima més recollir gra rere gra i que vol arribar, sense afany utòpic (és a dir que si no pot ser, doncs que hi farem), a la generalitat d'un graner. I vet aquí la impotència, potser aparent, d'aquesta raó.

Fa ja molt de temps que vaig seguir un debat conduit per un periodista, exel·lent pel meu gust, que no recordo el seu nom -força conegut, per altra banda- en el que es destacava -en el debat- una idea: els europeus estem educativament emmotllats, gustosament a més a més, segons un motllo jeràrquic. Tot ens ha de venir d'a dalt, de les jerarquies superiors o d'un marc abastador superior que ens acabi dient el què, el quan i el com fer i el què, el com i el quan no fer, i llavors fem o no fem; i el que és extremament cridaner, aquell que fa molt en aquest sentit i segons aquest emmotllament és considerat molt responsable i un model a seguir. Clar que aquesta idea és un record i alguna cosa collida en altres conreus i temps hi hauré afegit.